Valoració de les sessions 2 a la 7 de l'activitat 2

El ritme de treball ha estat bé, però en més d’una ocasió la dinàmica dels grups els portava a discussions que res tenien a veure amb el tema triat. La intervenció contínua del professor ajuda a que no perdin de vista els objectius del seu treball, a que planifiquin i es centrin en el seu pla de treball, a que no perdin el fil. Això obliga a la continua supervisió per part del professor. Hem d'ajudar, aclarir, evitar que es perdin o es disgreguin de la tasca del grup.

Per suposat, hi ha grup suficientment autònoms com per no haver d'estar pendents d'ells. Normalment són grups en què un component assumeix el rol d'organitzador i la resta de components accepten la seva ajuda.

El document amb les indicacions metodològiques els ha ajudat molt a centrar els esforços. Així mateix la rúbrica d’avaluació. Però, de quan en quan i en alguns casos, he de recordar que existeixen aquests documents que els poden ajudar.

La utilització de la rúbrica en el primer treball m'ha fet veure que he d'intentar ser més clar en les descripcions. Hem dissenyat una altra que creiem que s’ajusta molt millor als criteris d’avaluació que hauríem de tenir en compte i que descriu amb més claretat. La nova rúbrica canvia una mica la base d’orientació i intenta ser molt més clara en els criteris per a valorar el nivell de cadascun dels ítems de la base d’orientació.

Com he dit, la intervenció del professor és necessària en molts moments. Els alumnes comencen a adonar-se que no tota la informació és pertinent, no tot és rellevant i en moltes ocasions la recerca és llarga, si no són capaços de tenir criteris clars de selecció. L’assessorament com a expert del professor, ha de ser constant. Treballant d'aquesta manera, la tasca del professor es veu modificada radicalment. Passem de ser un especialista oferidor de continguts, a ser un especialista que dóna suport i ajuda a adreçar els esforços. El nou paper és molt més agraït i promou la relació constant i més directa del professor amb els seus alumnes. La relació en el petit grup afavoreix una relació molt més directa.

Avaluació activitat 1

Tots hem valorat tots els treballs. Ha costat. En més d’una ocasió em demanaven que fos jo qui decidia la puntuació. En tot moment, he deixat que fossin ells els que tinguessin l'última paraula, tot i que en algun moment jo he rellegit o he recordat els ítems de la rúbrica per aclarir què havíem d'avaluar. En tot cas, és cert que no s’han allunyat del que jo hauria puntuat.

En quant a com han fet les avaluacions dels seus treballs, he de dir que són molt estrictes valorant. Fins i tot diria que són massa durs. Al primer grup l’han avaluat massa estrictament, fins el punt de què ells mateixos han demanat al final revisar aquesta primera avaluació. La rúbrica ha ajudat molt a saber què es demanava d’ells. Però, tot i que ho tenien escrit i que la van analitzar abans de començar l'activitat, no ha sigut fins l’avaluació del seu treball que han vist clar què era important i què no de la seva feina. En resum: havien perdut de vista la finalitat del seu treball.

La motivació continua estant present. I aquesta és la part important fins ara. Aquesta primera activitat l’han valorat bé, però s’han queixat de què havien de ser ells els que avaluaven.

Després de l’avaluació dels treball i de l’avaluació general de l’activitat, jo he finalitzat l’activitat demanant que compartissin individualment amb la resta dels companys una frase que sintetitzi què entenen ells per filosofia. Aquesta frase l’han de penjar a l’aula virtual que tenim oberta al classroom. També els he demanat una altra feina individual: han de començar un diari en el que després de cadascuna de les activitats han d’explicar:

• Què he fet?
• Què he après?

Aquest diari servirà per a tenir un recull personal dels seus propis aprenentatges i m’ajudarà a mi a:

• Comprovar quin és el seu progrés en la matèria i, per tant, fer una avaluació individual de cada alumne.
• Avaluar la matèria, és a dir, avaluar si el camí que hem iniciat amb aquesta metodologia dóna o no bons resultats.

Ara ja estem preparats per a començar l’activitat 2. I, d'inici, hem fet un llistat de preguntes filosòfiques a classe. Aquestes preguntes han sorgit dels seus treballs, és a dir, de la informació que ells mateixos havien trobat.

Valoració de les sessions 6 i 7 de l'activitat 1

En general, les exposicions han sigut previsibles. De moment no han aportat molt més del que faria qualsevol grup d’alumnes de 4t d’ESO. Hi ha mancances metodològiques, estan acostumats a recollir molta informació (tenen la consciència que quan més informació, tindran millor nota) i a presentar-la de manera més o menys ordenada. Es nota que encara no saben treballar de forma ordenada amb un pla de treball previ. En la major part dels casos, sintetitzar els ha costat molt i tenen una predisposició a intentar tractar molt contingut, però no en profunditat ni a ser capaços d’extreure allò essencial de tema. És com si vulguessin donar valor al seu treball a base de tractar molt terreny, però sense aprofundir en les qüestions importants. D’aquesta experiència primera, crec que lo més important és assenyalar la falta metodològica i fer-los conscients de què un bon treball no és aquell que tracta moltes qüestions o que té moltes pàgines.


Crec que, a continuació, haurem de fer una píndola metodològica abans de continuar amb la següent activitat. Però, per a què tinguin alguna cosa concreta sobre la que aplicar-la, crec que primer plantejarem l’activitat i després intentaré que vegin la necessitat d’organitzar-se ordenadament i fer un pla de treball. D’alguna manera els hauré d’explicar com poden fer per a treure més rendiment d’un treball cooperatiu, sense que es perdin en un oceà de continguts.

Valoració de les sessions 3, 4 i 5 de l'activitat 1

La sessió 3 de la primera activitat ha sigut tranquil·la. Els alumnes han anat treballant. La meva tasca s’ha centrat en passar per cada grup per a què m’expliquessin com havien planificat el treball. Alguns grups s’havien organitzat tenint en compte que era un treball cooperatiu i han previst l’intercanvi d’idees, però d’altres s’havien distribuït les tasques sense pensar massa en intercanviar informació. En general, els he ajudat a ordenar tasques i he insistit en analitzar la rúbrica d’avaluació per a què tinguin clar els objectius del treball. Veig que avancen i que tenen ganes de fer-ho bé.

Les sessions 4 i 5, els alumnes han fet la feina. Buscaven la meva ajuda en ocasions per aclarir algun concepte o dubtes sobre organització. En aquest paper de facilitador de la seva tasca, m'he trobat bé, molt a gust, i crec que els alumnes han avançat amb seguretat. Ara falta veure el resultat final i l'avaluació. Sense dubte, aquesta serà la prova de foc.

El problemes més recurrents estan relacionats amb qüestions metodològiques. En ocasions són ells que pregunten aquestes qüestions, però en altres sóc jo que veig que tenen aquestes mancances. Crec que seria bona idea fer una aturada quan acabem amb aquesta primera activitat per a presentar solucions i alternatives metodològiques per a posteriors treballs. Esperar que siguin ells els que trobin les solucions a problemes que encara són foscos per ells, em sembla massa arriscat. Com ho faré? Encara no ho sé. Potser durant l'avaluació es posaran en evidència aquestes mancances. Una decisió pendent.

Valoració del dia 2 de l'activitat 1

A partir de la pregunta inicial, han anant apareixen d’altres. Sense problemes. Són participatius i semblen motivats. Les preguntes que han aparegut són les que es podien esperar (enllaç). Després, cada grup ha seleccionat entre dues i tres preguntes. Algunes s’han repetit, però no em sembla malament. Hi ha hagut grups que demanaven respondre 4 o 5 preguntes i m’han preguntat si això pujava nota. Sembla que el seu objectiu sigui més treure bona nota per la quantitat de respostes.

El format PetxaKutxa ha posat nerviós a alguns alumnes. Poc espai, segons ells. Però he insistit en què en aquest primer treball és bo fer un exercici de síntesis perquè tots estarem treballant pràcticament el mateix contingut. Jo els he fet veure que és bo tenir aquest límit d’exposició, obligar-se a seleccionar la informació i a oferir-la sintèticament.

Tot ha anat bé, fins que ha arribat el moment d’organitzar-se cada grup. Sembla mentida, però alumnes de 15-16 anys, davant d’un treball acadèmic, responen automàticament a buscar informació sense cap tipus de planificació. S'han posat a buscar informació sense discriminar les fonts ni seleccionar els continguts. He hagut d’insistir en què primer miressin la rúbrica i que tinguessin clar què és el que tindrem en compte a l’hora d’avaluar els treballs. També he interromput el treball dels grups per a donar algunes indicacions essencials de com seleccionar la informació. He tornat a l’exemple de l’idiota més idiota que hagin conegut mai i també els he indicat que no sempre les primeres pàgines de Google (les més llegides) són les que tenen la millor informació. És en aquestes qüestions metodològiques que estan més perduts. Sembla que necessitin que els portin agafats de la mà i que els donin tot mastegat. No, no ho sembla, ja sé que és així.

Valoració del dia 1 de l'activitat 1

He seguit el guió i he pogut explicar tot el que volia en aquesta sessió. Al principi els alumnes estaven desconcertats. Potser no entenien que els seus interessos podien ser tema del curs i que podrem configurar el contingut del curs a partir del que ells vulguin. O potser al principi no entenien que el professor confessi que no hi ha res a memoritzar (no hi haurà exàmens!!) o que la nota l’hauríem de posar entre tots (ells participant de l’acte d’avaluar!!). A mida que anava avançant la meva explicació, encara estaven més desconcertats. A partir d’un determinat moment, han començat a preguntar. La interacció ha sigut interessant per dos motius: han participat força alumnes i no hi ha hagut cap intervenció fora de to (totes les preguntes demostraven interès i, algunes, desconcert). Evidentment, el major interès era sobre la nota. En algun moment, una alumna ha entès i ha començat a traduir el que jo estava explicant. “A veure, el que diu el profe és que nosaltres ja som responsables, que segur que sabrem quina nota ens mereixem i que confia en nosaltres i que no voldrem enganyar-lo”. M’ha sorprès, he de reconèixer-ho, però més la determinació que la traducció. Han mostrat interès, però també incredulitat. Algun somriure escèptic demostrava que el que estaven pensant alguns és “...ja, ja, però després faràs el que vulguis i em suspendràs”.

Insisteixo que la impressió ha sigut molt positiva en general. Però quan he arribat a l’explicació molt esquemàtica del Mite de la Caverna i he explicat que només era un símil del que volia per a ells, han entès en quin sentit el curs ens hauria de servir per a ser més lliures i llavors la cara d’interès encara s’ha dibuixat més clarament. És com si alguns m’estiguessim dient, “ara sí que t’escolto; jo ja sé que m’estan enganyant, però jo el que vull és que algú m’ajudi a deixar de mirar el mur de la caverna”. El primer objectiu per la propera sessió serà, sense dubtes, no baixar l’interès i la motivació.