Valoració del dia 1 de l'activitat 1

He seguit el guió i he pogut explicar tot el que volia en aquesta sessió. Al principi els alumnes estaven desconcertats. Potser no entenien que els seus interessos podien ser tema del curs i que podrem configurar el contingut del curs a partir del que ells vulguin. O potser al principi no entenien que el professor confessi que no hi ha res a memoritzar (no hi haurà exàmens!!) o que la nota l’hauríem de posar entre tots (ells participant de l’acte d’avaluar!!). A mida que anava avançant la meva explicació, encara estaven més desconcertats. A partir d’un determinat moment, han començat a preguntar. La interacció ha sigut interessant per dos motius: han participat força alumnes i no hi ha hagut cap intervenció fora de to (totes les preguntes demostraven interès i, algunes, desconcert). Evidentment, el major interès era sobre la nota. En algun moment, una alumna ha entès i ha començat a traduir el que jo estava explicant. “A veure, el que diu el profe és que nosaltres ja som responsables, que segur que sabrem quina nota ens mereixem i que confia en nosaltres i que no voldrem enganyar-lo”. M’ha sorprès, he de reconèixer-ho, però més la determinació que la traducció. Han mostrat interès, però també incredulitat. Algun somriure escèptic demostrava que el que estaven pensant alguns és “...ja, ja, però després faràs el que vulguis i em suspendràs”.

Insisteixo que la impressió ha sigut molt positiva en general. Però quan he arribat a l’explicació molt esquemàtica del Mite de la Caverna i he explicat que només era un símil del que volia per a ells, han entès en quin sentit el curs ens hauria de servir per a ser més lliures i llavors la cara d’interès encara s’ha dibuixat més clarament. És com si alguns m’estiguessim dient, “ara sí que t’escolto; jo ja sé que m’estan enganyant, però jo el que vull és que algú m’ajudi a deixar de mirar el mur de la caverna”. El primer objectiu per la propera sessió serà, sense dubtes, no baixar l’interès i la motivació.