Valoració del dia 2 de l'activitat 1

A partir de la pregunta inicial, han anant apareixen d’altres. Sense problemes. Són participatius i semblen motivats. Les preguntes que han aparegut són les que es podien esperar (enllaç). Després, cada grup ha seleccionat entre dues i tres preguntes. Algunes s’han repetit, però no em sembla malament. Hi ha hagut grups que demanaven respondre 4 o 5 preguntes i m’han preguntat si això pujava nota. Sembla que el seu objectiu sigui més treure bona nota per la quantitat de respostes.

El format PetxaKutxa ha posat nerviós a alguns alumnes. Poc espai, segons ells. Però he insistit en què en aquest primer treball és bo fer un exercici de síntesis perquè tots estarem treballant pràcticament el mateix contingut. Jo els he fet veure que és bo tenir aquest límit d’exposició, obligar-se a seleccionar la informació i a oferir-la sintèticament.

Tot ha anat bé, fins que ha arribat el moment d’organitzar-se cada grup. Sembla mentida, però alumnes de 15-16 anys, davant d’un treball acadèmic, responen automàticament a buscar informació sense cap tipus de planificació. S'han posat a buscar informació sense discriminar les fonts ni seleccionar els continguts. He hagut d’insistir en què primer miressin la rúbrica i que tinguessin clar què és el que tindrem en compte a l’hora d’avaluar els treballs. També he interromput el treball dels grups per a donar algunes indicacions essencials de com seleccionar la informació. He tornat a l’exemple de l’idiota més idiota que hagin conegut mai i també els he indicat que no sempre les primeres pàgines de Google (les més llegides) són les que tenen la millor informació. És en aquestes qüestions metodològiques que estan més perduts. Sembla que necessitin que els portin agafats de la mà i que els donin tot mastegat. No, no ho sembla, ja sé que és així.