Qui sóc?

Sóc Gabriel Fernández Paz, professor de filosofia de l'Institut Numància de Santa Coloma de Gramenet. Porto alguns anys a l'ensenyament i acumulo unes quantes experiències. Algunes molt bones. Però també acumulo unes quantes insatisfaccions. També és veritat que mai he sabut fer el mateix un any i un altre. Sempre he cregut que la meva feina és millorable i per això cada curs intento cometre menys errors o, al menys, no cometre els mateixos errors.

Alguns dels meus companys apliquen tècniques com les ABP, treball per projectes interdisciplinars, treball cooperatiu, carpeta d'aprenentatge, rúbriques, webquest, etc, i també apliquen les TAC en les seves classes diàries. Jo he fet tentatives aplicant algunes d'aquestes tècniques en moments puntuals. També m'agrada utilitzar les eines digitals, els materials lliures que hi ha a la xarxa o crear nous materials que m'ajudin en el dia a dia. Potser ara toca fer un pas més enllà i m'he proposat programar tot un curs de filosofia treballant projectes a l'aula. És en aquest context de recerca pedagògica que s'ha d'entendre aquesta experiència.

Crec que la metodologia del treball per projectes pot ser aplicada a l'aula de filosofia, en concret a la matèria de filosofia de 4t d'ESO. Tinc al meu favor que la matèria de filosofia té aquest caràcter de transversalitat que potser altres matèries no tenen i que el seu àmbit és prou ampli com per satisfer interessos diversos a tots els alumnes. A més, també és veritat que la filosofia es pot entendre més com una actitud i no com una simple acumulació de coneixements, o almenys així l'entenc jo. Per tant, a l'aula de filosofia podem desenvolupar un treball més competencial sense que "els continguts" siguin una camisa de força.

No és la meva pretensió extrapolar res. Tampoc tinc la intenció de servir de model de res. Només crec que puc aportar una experiència més i que la perspectiva de projectes a l'aula pot oferir als meus alumnes una major motivació i un coneixement més profund d'alguns dels temes fonamentals de la filosofia. Sí, he dit més profund. I el que vull dir és que crec que els meus alumnes són capaços d'anar més enllà per si sols que trepitjant el mateix camí que ja ha fet aquest professor. I no crec que la meva feina sigui menys important per això: acompanyar-los en aquest camí i fer-los més fàcil arribar als seus objectius oferint-los, sobretot, eines metodològiques, pot ser tan o més difícil que preparar les mateixes classes magistrals de sempre.