Un dels aspectes a tenir en compte a l'hora de treballar per projectes, és l'organització dels grups. Està clar que els grups han de ser de 3 o 4 persones. Més grans facilita la dispersió i no fomenta la cooperació. Menys de 3 persones no es pot considerar un treball en grup. Però llavors la pregunta que sorgeix és una altra: Què és millor, deixar que els alumnes s'organitzin i agrupin segons els seus criteris? Forçar agrupaments amb l'objectiu d'equilibrar grups? Un agrupament híbrid deixant que tinguin ells la iniciativa, però imposant criteris? Un agrupament també híbrid que deixi iniciativa, però equilibrant amb alguns canvis? Tot té els seus avantatges i inconvenients. Durant el curs m'he proposat canviar el criteri abans de començar cadascun dels projectes per a poder valorar cadascuna de les agrupacions.
En la primera agrupació, he deixat que s'organitzin de forma espontània. Però llavors apareix un altre problema: organitzar les tasques. Qui fa què? D'entrada els he dit que era important i que procuressin pensar-ho per a ser efectius, però comptant que és un treball en grup i no de tasques individuals que al final s'ajunten. També els he dit que, si tenien clar l'objectiu, haurien de pensar com abordaven el problema. Semblava que tot anava bé, al principi. Però, tot i que no hauria de ser, alumnes de 15-16 anys davant d’un treball acadèmic, responen automàticament a buscar informació sense cap tipus de planificació. Ho han intentat, al principi, però no en saben i s'han posat a buscar informació sense discriminar les fonts ni seleccionar els continguts. He hagut d’insistir en què primer miressin la rúbrica. La rúbrica els hauria d'ajudar a clarificar quin és l'objectiu i com l'han d'aconseguir. La rúbrica defineix molt bé què haurem de tenir en compte a l’hora d’avaluar els treballs i, per tant, l'objectiu i el procés. També he interromput el treball dels grups per a donar algunes indicacions essencials de com seleccionar la informació. He tornat a l’exemple de l’idiota més idiota que hagin conegut mai (l'idiota més idiota que hagin conegut mai pot tenir una pàgina web amb una llista interminable d'estupideses) i també els he indicat que no sempre les primeres pàgines de Google (les més llegides) són les que tenen la millor informació. És en aquestes qüestions metodològiques que estan més perduts. Sembla que necessitin que els portin agafats de la mà i que els donin tot mastegat. No, no ho sembla, ja sé que és així perquè sempre ha sigut així. Arriben al final de l'ESO sense haver de decidir el com. Senzillament, sempre els han dit quin és el següent pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada