Les exposicions han sigut, en la major part dels casos, molt tradicionals en quant al format, amb l’ajuda del PowerPoint. En molts casos, i en general en el món actual, fer una exposició sembla que sigui sinònim de presentació amb diapositives. Algunes exposicions, però, han sigut més originals i es nota que han volgut cridar l’atenció amb una feina extra. Gravacions en vídeo, selecció de continguts audiovisuals, fins i tot l’edició d’un llibre (amb un sol exemplar). Normalment, aquests grups compten amb algun component que dóna importància al format de presentació.
En quant al contingut, he intentat fer una valoració que posi en evidència allò que hauria d’haver estat d’una altra manera, des del meu punt de vista. En general, he fet crítiques en quant a la dinàmica i organització del grup (a partir de l’observació que havia recollit), en quant a la informació seleccionada i sobre qüestions formals del treball (significat de la hipòtesi, feblesa argumental, conclusions precipitades,...). Com que la meva valoració era davant de tot el grup, tots han pogut participar de l’avaluació dels treballs i, en moltes ocasions, han sigut els companys els que han justificat o replicat la meva crítica. En aquestes discussions, hem posat de manifest les mancances que haurien de millorar de cara a posteriors treballs. Tot es pot millorar i ells m’han demanat que els ajudi amb indicacions més precises sobre metodologia. La nota de cadascun dels treballs l’han decidit ells. I he de dir que jo no les hauria posat molt diferents.
Estic plenament satisfet de les valoracions que han fet ells.
En quant a l’avaluació de l’activitat, els alumnes han valorat com a positiu l’ambient de treball, la motivació i han decidit que “així aprenem perquè ningú ens diu què hem d’aprendre i som nosaltres els que hem de decidir-ho i això fa que t’ho aprenguis”. Jo he valorat també positivament aquests aspectes. També hem estat d’acord en què hem de millorar la forma de treballar en grup i m’han demanat que els ajudi a entendre exactament en què consisteixen cadascuna de les fases del treball.
dijous, 26 de gener del 2017
dimecres, 25 de gener del 2017
Organització i metodologia
Suposem per un moment que tenim clara quina és la nostra tasca, que preparem materials, que planifiquem les sessions, que sabem quins són els objectius i l'organització de l'aprenentatge basat en projectes (ABP). Com a docents, assumim el nostre rol a l'aula. Quin? El d'acompanyar en el procés d'aprenentatge. Tot és meravellós... o no. Perquè els problemes han de sorgir. Si no hi ha problemes, no hi ha moviment, no hi ha canvi ni interacció. Treballar per l'aprenentatge implica enfrontar-se a problemes i situacions no previstes.
Potser un primer tipus de problemes i dels més recurrents, estan relacionats amb qüestions metodològiques. En ocasions són els alumnes els que pregunten aquestes qüestions, però en altres sóc jo que veig que tenen aquestes mancances. Com 'enfronten al repte? Quines fonts podem o no utilitzar? Com ens hem d'organitzar el grup? Per a què ens ha de servir una hipòtesi de treball? Com podem planificar les accions a partir de la hipòtesi? Quina validesa tenen les conclusions? Com podem saber que són bones conclusions? Moltes preguntes que, en un moment o un altre, sorgiran demanant respostes.
Esperar que siguin ells els que trobin les solucions a problemes que encara són massa foscs pels alumnes, em sembla molt arriscat. Com ho podem fer? Doncs encara no ho sé ben bé. Per això crec que seria bo fer una aturada de quan en quan, fins i tot estaria bé interrompre el normal desenvolupament d'una sessió per a fer conscients als alumnes d'aquestes mancances i buscar solucions. Just en el moment en què es produeixin les demandes o es posin en evidència les mancances. Aprofitar el desconcert. O també, fer una aturada quan acabem una activitat per avaluar la metodologia que utilitzen en afrontar els reptes. L'avaluació és un bon moment per a què els alumnes mateixos s'adonin i trobar alternatives metodològiques per a posteriors treballs. Precisament la participació dels alumnes en l'avaluació ens permetrà accions més directes. Per això, potser és bo deixar que arribin al final d'un primer treball per a què s'adonin de tot allò que no ha funcionat i vegin la necessitat de trobar solucions.
Potser un primer tipus de problemes i dels més recurrents, estan relacionats amb qüestions metodològiques. En ocasions són els alumnes els que pregunten aquestes qüestions, però en altres sóc jo que veig que tenen aquestes mancances. Com 'enfronten al repte? Quines fonts podem o no utilitzar? Com ens hem d'organitzar el grup? Per a què ens ha de servir una hipòtesi de treball? Com podem planificar les accions a partir de la hipòtesi? Quina validesa tenen les conclusions? Com podem saber que són bones conclusions? Moltes preguntes que, en un moment o un altre, sorgiran demanant respostes.
Esperar que siguin ells els que trobin les solucions a problemes que encara són massa foscs pels alumnes, em sembla molt arriscat. Com ho podem fer? Doncs encara no ho sé ben bé. Per això crec que seria bo fer una aturada de quan en quan, fins i tot estaria bé interrompre el normal desenvolupament d'una sessió per a fer conscients als alumnes d'aquestes mancances i buscar solucions. Just en el moment en què es produeixin les demandes o es posin en evidència les mancances. Aprofitar el desconcert. O també, fer una aturada quan acabem una activitat per avaluar la metodologia que utilitzen en afrontar els reptes. L'avaluació és un bon moment per a què els alumnes mateixos s'adonin i trobar alternatives metodològiques per a posteriors treballs. Precisament la participació dels alumnes en l'avaluació ens permetrà accions més directes. Per això, potser és bo deixar que arribin al final d'un primer treball per a què s'adonin de tot allò que no ha funcionat i vegin la necessitat de trobar solucions.
dilluns, 23 de gener del 2017
L'organització del grup
Un dels aspectes a tenir en compte a l'hora de treballar per projectes, és l'organització dels grups. Està clar que els grups han de ser de 3 o 4 persones. Més grans facilita la dispersió i no fomenta la cooperació. Menys de 3 persones no es pot considerar un treball en grup. Però llavors la pregunta que sorgeix és una altra: Què és millor, deixar que els alumnes s'organitzin i agrupin segons els seus criteris? Forçar agrupaments amb l'objectiu d'equilibrar grups? Un agrupament híbrid deixant que tinguin ells la iniciativa, però imposant criteris? Un agrupament també híbrid que deixi iniciativa, però equilibrant amb alguns canvis? Tot té els seus avantatges i inconvenients. Durant el curs m'he proposat canviar el criteri abans de començar cadascun dels projectes per a poder valorar cadascuna de les agrupacions.
En la primera agrupació, he deixat que s'organitzin de forma espontània. Però llavors apareix un altre problema: organitzar les tasques. Qui fa què? D'entrada els he dit que era important i que procuressin pensar-ho per a ser efectius, però comptant que és un treball en grup i no de tasques individuals que al final s'ajunten. També els he dit que, si tenien clar l'objectiu, haurien de pensar com abordaven el problema. Semblava que tot anava bé, al principi. Però, tot i que no hauria de ser, alumnes de 15-16 anys davant d’un treball acadèmic, responen automàticament a buscar informació sense cap tipus de planificació. Ho han intentat, al principi, però no en saben i s'han posat a buscar informació sense discriminar les fonts ni seleccionar els continguts. He hagut d’insistir en què primer miressin la rúbrica. La rúbrica els hauria d'ajudar a clarificar quin és l'objectiu i com l'han d'aconseguir. La rúbrica defineix molt bé què haurem de tenir en compte a l’hora d’avaluar els treballs i, per tant, l'objectiu i el procés. També he interromput el treball dels grups per a donar algunes indicacions essencials de com seleccionar la informació. He tornat a l’exemple de l’idiota més idiota que hagin conegut mai (l'idiota més idiota que hagin conegut mai pot tenir una pàgina web amb una llista interminable d'estupideses) i també els he indicat que no sempre les primeres pàgines de Google (les més llegides) són les que tenen la millor informació. És en aquestes qüestions metodològiques que estan més perduts. Sembla que necessitin que els portin agafats de la mà i que els donin tot mastegat. No, no ho sembla, ja sé que és així perquè sempre ha sigut així. Arriben al final de l'ESO sense haver de decidir el com. Senzillament, sempre els han dit quin és el següent pas.
En la primera agrupació, he deixat que s'organitzin de forma espontània. Però llavors apareix un altre problema: organitzar les tasques. Qui fa què? D'entrada els he dit que era important i que procuressin pensar-ho per a ser efectius, però comptant que és un treball en grup i no de tasques individuals que al final s'ajunten. També els he dit que, si tenien clar l'objectiu, haurien de pensar com abordaven el problema. Semblava que tot anava bé, al principi. Però, tot i que no hauria de ser, alumnes de 15-16 anys davant d’un treball acadèmic, responen automàticament a buscar informació sense cap tipus de planificació. Ho han intentat, al principi, però no en saben i s'han posat a buscar informació sense discriminar les fonts ni seleccionar els continguts. He hagut d’insistir en què primer miressin la rúbrica. La rúbrica els hauria d'ajudar a clarificar quin és l'objectiu i com l'han d'aconseguir. La rúbrica defineix molt bé què haurem de tenir en compte a l’hora d’avaluar els treballs i, per tant, l'objectiu i el procés. També he interromput el treball dels grups per a donar algunes indicacions essencials de com seleccionar la informació. He tornat a l’exemple de l’idiota més idiota que hagin conegut mai (l'idiota més idiota que hagin conegut mai pot tenir una pàgina web amb una llista interminable d'estupideses) i també els he indicat que no sempre les primeres pàgines de Google (les més llegides) són les que tenen la millor informació. És en aquestes qüestions metodològiques que estan més perduts. Sembla que necessitin que els portin agafats de la mà i que els donin tot mastegat. No, no ho sembla, ja sé que és així perquè sempre ha sigut així. Arriben al final de l'ESO sense haver de decidir el com. Senzillament, sempre els han dit quin és el següent pas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)