Valoració del dia 2 de l'activitat 1

A partir de la pregunta inicial, han anant apareixen d’altres. Sense problemes. Són participatius i semblen motivats. Les preguntes que han aparegut són les que es podien esperar (enllaç). Després, cada grup ha seleccionat entre dues i tres preguntes. Algunes s’han repetit, però no em sembla malament. Hi ha hagut grups que demanaven respondre 4 o 5 preguntes i m’han preguntat si això pujava nota. Sembla que el seu objectiu sigui més treure bona nota per la quantitat de respostes.

El format PetxaKutxa ha posat nerviós a alguns alumnes. Poc espai, segons ells. Però he insistit en què en aquest primer treball és bo fer un exercici de síntesis perquè tots estarem treballant pràcticament el mateix contingut. Jo els he fet veure que és bo tenir aquest límit d’exposició, obligar-se a seleccionar la informació i a oferir-la sintèticament.

Tot ha anat bé, fins que ha arribat el moment d’organitzar-se cada grup. Sembla mentida, però alumnes de 15-16 anys, davant d’un treball acadèmic, responen automàticament a buscar informació sense cap tipus de planificació. S'han posat a buscar informació sense discriminar les fonts ni seleccionar els continguts. He hagut d’insistir en què primer miressin la rúbrica i que tinguessin clar què és el que tindrem en compte a l’hora d’avaluar els treballs. També he interromput el treball dels grups per a donar algunes indicacions essencials de com seleccionar la informació. He tornat a l’exemple de l’idiota més idiota que hagin conegut mai i també els he indicat que no sempre les primeres pàgines de Google (les més llegides) són les que tenen la millor informació. És en aquestes qüestions metodològiques que estan més perduts. Sembla que necessitin que els portin agafats de la mà i que els donin tot mastegat. No, no ho sembla, ja sé que és així.

Valoració del dia 1 de l'activitat 1

He seguit el guió i he pogut explicar tot el que volia en aquesta sessió. Al principi els alumnes estaven desconcertats. Potser no entenien que els seus interessos podien ser tema del curs i que podrem configurar el contingut del curs a partir del que ells vulguin. O potser al principi no entenien que el professor confessi que no hi ha res a memoritzar (no hi haurà exàmens!!) o que la nota l’hauríem de posar entre tots (ells participant de l’acte d’avaluar!!). A mida que anava avançant la meva explicació, encara estaven més desconcertats. A partir d’un determinat moment, han començat a preguntar. La interacció ha sigut interessant per dos motius: han participat força alumnes i no hi ha hagut cap intervenció fora de to (totes les preguntes demostraven interès i, algunes, desconcert). Evidentment, el major interès era sobre la nota. En algun moment, una alumna ha entès i ha començat a traduir el que jo estava explicant. “A veure, el que diu el profe és que nosaltres ja som responsables, que segur que sabrem quina nota ens mereixem i que confia en nosaltres i que no voldrem enganyar-lo”. M’ha sorprès, he de reconèixer-ho, però més la determinació que la traducció. Han mostrat interès, però també incredulitat. Algun somriure escèptic demostrava que el que estaven pensant alguns és “...ja, ja, però després faràs el que vulguis i em suspendràs”.

Insisteixo que la impressió ha sigut molt positiva en general. Però quan he arribat a l’explicació molt esquemàtica del Mite de la Caverna i he explicat que només era un símil del que volia per a ells, han entès en quin sentit el curs ens hauria de servir per a ser més lliures i llavors la cara d’interès encara s’ha dibuixat més clarament. És com si alguns m’estiguessim dient, “ara sí que t’escolto; jo ja sé que m’estan enganyant, però jo el que vull és que algú m’ajudi a deixar de mirar el mur de la caverna”. El primer objectiu per la propera sessió serà, sense dubtes, no baixar l’interès i la motivació.